Resultats de la cerca

Començà en el Centro Aragonés de Barcelona, d’on passà al juvenil del Club de Futbol Mollet Estigué a prova en el Futbol Club Barcelona Finalment fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1955-56, però no debutà a la Lliga fins la darrera jornada A partir de la temporada següent fou titular i defensà la porteria en 109 partits de Lliga Per la seva seguretat en els blocatges es guanyà el sobrenom d’ El Grapes Fou traspassat al Real Madrid 1960-64, amb el qual assolí quatre Lligues i una Copa del Generalísimo 1962 i obtingué el Trofeu Zamora en tres ocasions 1961, 1963, 1964 Acabà la…

Graduat 1964, i doctorat 1969, en medicina a la Universitat de Harvard, estudià també antropologia a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya, en 1964-65 i feu estudis postdoctorals al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, de 1969-70 Dedicat, no obstant aquesta formació, a la literatura, fou autor de novelles, la majoria best-sellers , en les quals combinà la ciència-ficció i les referències a la tecnologia amb la narrativa d’intriga i policíaca The Andromeda Strain 1969, The Terminal Man 1972, The Great Train Robbery 1975, premi de Misteri Edgar Allan Poe, Eaters of The Dead 1976, Congo…

Un dels millors humoristes de la llengua francesa, i amb una gran força satírica, és autor de nombroses obres la majoria portades al cinema, entre les quals cal esmentar Les Gaîtes de l’escadron 1886, Le train de 8 h 47 i Les femmes d’amis 1888, Un client sérieux 1898 i Boubouroche 1893

Començà les seves activitats en el circ i el music-hall després passà al teatre, i finalment al cinema Entre les seves nombroses pellícules cal citar La chienne 1931, Drôle de drame 1937, Quai des brumes 1938, La belle étoile 1938, La beauté du diable 1949, Austerlitz 1959, Le train 1963, Le vieil homme et l’enfant 1966 i L’ibis rouge 1975

Rebé formació lingüística i musical, i dirigí el seu primer film, Der Man die zijn haar kort liet knippen 1965, en llengua flamenca Installat temporalment a l’Estat francès, prosseguí la seva reflexió sobre la realitat amb Un soir, un train 1968, Rendez-vous à Bray 1971 i Belle 1973 De retorn al seu país realitzà Een vrouw tussend hond en wolf 1979, To Woody Allen from Europe with Love 1981, Benvenuta 1983, L’oeuvre au noir 1987, 1001 films 1989 i Babel Opera 1999

Des del 1998 treballa com a entrenadora i promotora en el camp de l’esport adaptat Vinculada a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs 1998-10, exercí d’entrenadora, guia i directora tècnica Membre del Comitè Paralímpic Espanyol 2002-10 i del Comitè Paralímpic Internacional 2002-06, que presideix, des del 2007 dirigeix la Federació Internacional Paralímpica d’Esquí Alpí També formà part de l’Agència Mundial Antidopatge 2008-10 i fou gerent de l’associació Play and Train És, igualment, responsable del comitè de discapacitats de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Activista del moviment per als drets civils dels negres, la seva obra gira al voltant de tres temes el racisme, l’homosexualitat i la religió Escriví novella — Go tell it on the Mountain 1953, Another Country 1962, Tell me how long the Train's been gone 1968, If Beale Street could talk 1974, Just above my Head 1979, The Harlem Quartet 1987—, teatre — Blues for Mister Charlie 1964—, assaig — Nobody knows my Name 1961, The Fire next Time 1963, The Price of a Ticket 1985, The Evidence of Things Not Seen 1985— i poesia — Jimmy's Blues 1983

Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968

Procedent de la realització de cinema de consum, amb una obra integrada per comèdies populistes com Les Bronzés 1978 o pellícules d’acció com Les spécialistes 1985, començà a gaudir del reconeixement de la crítica després d’adaptar Georges Simenon a Monsieur Hire 1988 La seva trajectòria posterior fou eclèctica, i canvià sovint d’estil i de gènere Realitzà, entre d’altres, Le mari de la coiffeuse 1990, Tango 1993, Le parfum d’Yvonne 1994, Les grands ducs 1996, Ridicule 1996, Une chance sur deux 1998, La fille sur le pont 1998, La veuve de Saint-Pierre 2000, L’homme du train 2002…

El 1986 debutà a My Little Girl , de CKaiserman, però la popularitat li arribà gràcies a les sèries de TV In Living Color i Hotel Malibu Després interpretà, entre d’altres, Money Train 1995, de JRuben, My Family 1995, de GNava, Jack 1996, de FFCoppola, Blood and Wine 1997, de BRafelson, Selena 1997, de GNava, Anaconda 1997, de LLlosa, U Turn 1997, d’OStone, Out of Sight 1998, de SSoderbergh, The Cell 2000, de TSingh The Wedding Planner 2001, d’AShankman, Angel Eyes 2001, de LMandoki, Enough 2002, de MApted, Maid in Manhattan 2003, de WWang, Gigli 2003, de MBrest, Jersey Girl…