Resultats de la cerca

Fou deixeble de FDuret i de JB Carpeaux A Londres, expatriat després de la Comuna, realitzà terracotes d’estil naturalista, en les quals representà la seva dona Dona nua llegint , 1878, Louvre, però s’academitzà quan, de retorn a França 1879, executà comandes oficials que constitueixen mostres de la seva obra decorativa i de preocupació social El triomf de la República 1879-99, Place de la Nation, París, Monument a EDelacroix 1890, jardí del Luxemburg, estudis de treballadors 1897, Petit Palais, París, destinats al seu inacabat Monument als Treballadors

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la…

Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863…

Fou un dels fundadors de l’Associació Internacional de Treballadors Primera Internacional Exiliat a Suïssa, dirigí la Federació de Ginebra afiliada a la Internacional

A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868  com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de l’ Associació…

Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus

La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura

Organitzà els pagesos de l’Urgell i el 1936 fou elegit secretari de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT Milità a la Unió Socialista de Catalunya i desaprovà la integració d’aquesta al PSUC El 1939 s’exilià a Mèxic, i el 1959 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya

Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil 1946-1963 i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera 1959 i de SECEA Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano

Participà en el moviment socialcristià i el 1896 inicià la publicació de Die Zeit i fundà el Nationalsozialer Verein, que pretengué d’atreure els treballadors socialdemòcrates Diputat des del 1907, publicà Mitteleuropa 1915, on establí el programa d’unió de les regions de l’Europa central, i fou un dels fundadors del Deutsche Demokratische Partei 1918