Resultats de la cerca

Estudià a Praga i a París L’aparició de la seva filmografia contribuí al llançament del cinema iugoslau Dvoje ‘La parella’, 1961, Dani ‘Els dies’, 1963 i Tri ‘Tres’, 1965 Posteriorment realitzà Skuplajasi Perja ‘Vaig trobar zíngars feliços’, 1967, Gruppenbild mit Dame ‘Retrat de grup amb senyora’, 1977, etc

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963

Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística

Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana

Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys

Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012

Conreà amb èxit la poesia, però es destacà amb la novella Zavist’ ‘L’enveja’, 1924, obra polèmica que l’autor posà en escena amb el títol de Zagovor custv ‘La conspiració dels sentiments’, 1929, on s’enfronten l’optimisme d’un comunista i l’abúlia d’un somniador Pertanyent al grup dels Companys de viatge , mantingué en literatura posicions socialitzants crítiques Després del 1934 escriví articles esporàdics en diaris literaris, guions de cinema i contes curts Altres obres Spisok blagodejenij ‘La llista de recompenses’, 1931, la popular novella infantil Tri tolstjaka ‘Els tres…

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la trilogia …

S’inicià en natació i waterpolo al CN Montjuïc Posteriorment practicà el triatló a l’Excellent Center, Tri-Alandalus de Mijas, CN Reus Ploms, Aquaslava Deporinter i Fasttriatlón Accedí a la Residència Blume, on entrenà amb el tècnic Joan Mayoral, i al CAR de Sant Cugat, amb Ivo Clotet Fou subcampió d’Europa de duatló en categoria júnior 2003 i de triatló per equips en sub-23 2006 En categoria sènior fou medalla de bronze al Campionat d’Espanya de triatló 2008 i guanyà triatlons com el de València 2008, 2009, Alacant 2011 o Mataró 2012 En biatló, guanyà la Copa del Món de Venècia…