Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Parmeggiani Tancredi
Pintura
Pintor italià.
Inicià l’activitat artística els anys cinquanta, dins de les més avançades tendències de l' action-painting nord-americana, però no trigà a allunyar-se d’aquesta mena d’informalisme, i portà la seva obra vers una fantasia màgica La seva pintura sembla que no interessà gaire, i ara és en procés de redescobriment
Mateu Doria
Història
Noble sard, comte de Muntileó.
Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament
Carlo Andrea Pozzo di Borgo
Història
Política
Polític cors i diplomàtic al servei de Rússia.
Estudià a Pisa Diputat i procurador general síndic a Còrsega 1792, no trigà a oposar-se a França i, durant el protectorat anglès, fou president del consell d’estat 1794-96 Envaïda l’illa pels francesos, fugí a Londres, on serví els aliats contra França Al servei dels tsars Alexandre I i Nicolau I 1804-07 i 1813-39, en fou conseller privat i ambaixador a París 1815-34 i a Londres 1835-39
Louis René Édouard Rohan
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1227-41) (Ramon Folc IV de Cardona), fill del vescomte Guillem I, al qual succeí el 1225.
Lluità a Las Navas de Tolosa 1212 i acompanyà el seu pare a Muret 1213 El 1224 fou el cap d’una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l’acompanyà a la conquesta de Mallorca 1229 Residí principalment al castell d’Arbeca, amb la seva muller Agnès de Tarroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat
Branislav Kubala Daucik
Futbol
Futbolista, conegut com a Branko Kubala.
Fill gran de Ladislau Kubala, quan aquest era entrenador del RCD Espanyol debutà a primera divisió a setze anys i vuitanta-tres dies, convertint-se així en el jugador més jove que ha disputat un partit oficial amb l’equip blanc-i-blau Jugà un altre partit de Lliga, però deixà de comptar per al primer equip en ser cessat el seu pare Començà la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell, però no trigà a incorporar-se al futbol dels Estats Units juntament amb el seu progenitor La temporada 1971-72 jugà amb el Sant Andreu Es retirà de la competició amb 24 anys
Joaquima Andreu Espinosa

Joaquima Andreu Espinosa (1934)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987
Pompeu Audivert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…
Akebono

Akebono (2011)
Harry Li (CC BY-ND 2.0)
Altres esports de combat
Lluitador de sumo hawaià.
Conegut inicialment amb el nom hawaià de Chadwick Haheo Rowan, prengué el nom d’Akebono en dedicar-se a l’esport del sumo No trigà a donar proves d’una resistència formidable, malgrat que al començament li era difícil de mantenir l’equilibri a causa de la seva gran talla 204 cm i del seu enorme pes 211 kg A partir del 1988, anà desenvolupant, amb constància, les tècniques que l’havien de destacar com a professional del sumo El 1992 guanyà el seu primer torneig amb només 30 competicions, gesta que encara ningú mai no havia aconseguit Obtingué progressivament cinc Copes de l’…
Pere II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408).
Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el…