Resultats de la cerca

Germà i successor de Mawlāy Muḥammad, xerif del Tafilelt, aconseguí la pacificació i la unificació del Marroc El succeí el seu germà Isma'īl

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

Fill de Carles III de Parma, el qual succeí després del seu assassinat Amb el procés d’unificació italiana fugí a França 1859 i perdé els seus estats

Fill d’Andrianampoinimerina, fundador de la dinastia merina, lluità per la unificació política de l’illa amb ajut britànic Ocupà Imerina i la costa oriental i, aconsellat per missioners protestants europeus, modernitzà el país

Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona

Fou primer ministre 1945-46 i president del partit socialdemòcrata des del 1945 fins a la seva unificació amb el partit comunista 1948 Fou també president de l’assemblea nacional 1953-64 i, fins el 1966, membre del buró polític del partit comunista

Ocupà el tron en abdicar el seu pare, Lluís I S'oposà a la unificació d’Alemanya sota l’ègida de Prússia i fou partidari de la reunió dels petits estats alemanys com a tercera força enfront d’Àustria i de Prússia

Després de fundar a Valladolid les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica 1931, s’aplegà amb el grup La Conquista del Estado i conformà les JONS 1931 Participà en la unificació de les JONS amb Falange Española 1934 Morí al front a la guerra civil de 1936-39

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité