Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Jacques de Baroncelli
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès (uns 80 films).
Bon artesà, optà sovint per les adaptacions literàries de Pierre Loti Pêcheur d’Islande 1924 d’Anatole France Crainquebille 1934 d’Honoré de Balzac La Duchesse de Langeais 1942 de Ponson du Terrail Rocambole 1947 Reeixí especialment en Le père Goriot 1922 i en Nêne 1923
Agnès
Retaule de santa Agnès, de Jaume Forner (1535-356)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Noia d’uns 12 anys que morí màrtir, degollada.
Fou enterrada a la via Nomentana, prop del Cementiri Major Els testimoniatges del seu martiri són del segle IV i molt sobris, que la llegenda posterior no féu més que embellir amb episodis inventats i fent-la germana de santa Emerenciana Hom la representa amb un xai, per la relació que hi ha entre el mot agnus i el seu nom Agnès Li foren dedicades des de molt antic almenys dues basíliques a Roma mateix, una de les quals vers el 335 per haver-s’hi interessat Constantina, filla de l’emperador Constantí La seva festa se celebra el 21 de gener
Ya‘qob ben Ismael
Cristianisme
Sacerdot samarità, autor d’uns annals (Et-Tolide, 747).
L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta, senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona.
Vida i obra Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions El 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats amb el seu oncle…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a…
Michele Verino
Filosofia
Humanista italià.
Fill del també humanista i poeta Ugolino Verino És autor d’uns Disticha moralia , que tingueren una gran difusió com a llibre de lectura llatina a les escoles L’humanista basc radicat a Barcelona Martí Ivarra en féu uns comentaris i hi afegí uns epigrames originals d’ell l’obra fou publicada a Barcelona el 1512 i fou objecte de nombroses edicions Ivarra considerà Verino eivissenc, i el bibliògraf JMBover el considerà menorquí, així com el seu pare Ugolino, per l’analogia amb el llinatge illenc Verí
Baššār ibn Burd
Literatura
Poeta persa de llengua àrab.
Fou turmentat fins a la mort a causa d’uns versos de tendència herètica Del seu divan es conserven solament uns sis mil versos Inventà noves combinacions estròfiques
Antoni Aguilera
Metge.
Exercí a Guadalajara Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor Alcalà, 1569 i uns rudiments de medicina 1571, en llatí
Francesc Galve
Cristianisme
Missioner.
Sacerdot, després es féu caputxí Fou enviat a les Filipines i al Japó, on morí martiritzat amb uns altres missioners Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana
Ramon de Barberà
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina