Resultats de la cerca

La seva poesia, clàssica i intimista, aparegué en quatre llibres de poemes Las barcas 1907, El libro de los elogios 1908, El cascabel del halcón 1909 i La urna 1911 Fundà la revista Nosotros Abandonada l’activitat literària, hom li publicà Páginas no publicadas en libro 1950

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641

Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del reliquiari de…

Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professor d’arqueologia des de l’any 1989 Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació També forma part de l’equip que excava la ciutat fenícia de Lixus Larraix, Marroc Ha estat director de la revista Saguntum entre el 1988 i el 1998 i vocal de la Comissió Assessora d’Arqueologia del govern balear 1984-94 Entre les seves publicacions cal destacar Urna de…

La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la Ciutat,…

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…