Resultats de la cerca

Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça

Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…

Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955

A més d’un parell de volums poètics no rellevants Oh sombra puritana , 1951 i Tierra sin mapa, 1959, la seva activitat principal és l’assaig, però es troba dispersa en diverses publicacions de tot Amèrica/> En el volum Uruguay hoy 1965 expressa clarament les seves opinions socioliteràries, com també Los dictadores latinoamericanos , on analitza aquesta figura arquetípica, sovint explorada per la novellística, i fa un enfocament múltiple entorn de les obres de MAAsturias, ACarpentier, ARoa Bastos i GGarcia Márquez Fou expulsat de l’Uruguai el 1973 pel règim militar i visqué…

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…

Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència juliol-setembre del 1936,…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de docent…

Format en diverses escoles de cinematografia, entre d'altres, el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, rodà els films de ficció Después de la luz 2002, El viatge de la llum 2005, La dona sense ànima 2006, La zona de Tarkovsky 2008, Reencarnación 2008, Cinéclub 2009, El asesino a sueldo 2009, Uruguay 2010 i  La llegenda de l'innombrable 2010 i els documentals Madre Cuba 2004, Oubiña, instrucción primera 2006 i El milagro 2011, guardonat el 2013 amb el premi al millor documental de l'Oregon Independent Film Entre els anys 2000 i 2010 tingué una productora pròpia i gestiona…

Ha jugat en la posició d’ala al Futbol Sala Sant Andreu 1999-2000, l’Ourense Fútbol Sala 2000-01, el Futbol Sala Martorell 2001-02, el Manresa Futbol Sala 2001-03 i 2012-13, la Unión Deportiva Guadalajara Fútbol Sala 2003-04 i 2005-07, el Futbol Sala Marfil Santa Coloma 2004-05, l’OE RAM León 2007-08, l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2008-10, el Talavera Fútbol Sala 2010-11, el Ribera Navarra FS 2011-12, l’Al-Rayyan Sports Club de Qatar 2011-12, l’Uruguay Tenerife Futbol Sala 2012-13 i 2014-15, el Club Fútbol Sala Jumilla 2014-15 i el Futbol Sala García de Santa Coloma…