Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Enric Pladevall i Vila
Escultura
Escultor.
Viu i treballa a Taradell Desenvolupa els seus treballs a partir de modelar els materials, dels quals la fusta i el ferro són els més utilitzats, i en té un gran nombre de peces públiques Dels materials utilitzats emergeixen formes que contrasten amb les propietats que els serien naturals Exposà a la galeria Maeght de Barcelona 1983, 1998, 2001 Posseeixen part de la seva obra les colleccions del MACBA i la Fundació Juan March de Madrid Fou seleccionat per a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2000
Bartomeu Jaume i Canyelles
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en teologia.
Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol
François Péron
Biologia
Naturalista francès.
Participà en diversos viatges per l’hemisferi austral i recollí més de 100 000 mostres, entre les quals aportà més de 2 500 espècies noves d’animals Publicà nombrosos treballs que foren utilitzats més tard per Darwin
Jean-Louis Petit
Cirurgià francès.
Perfeccionà els mètodes utilitzats al seu temps per a fer amputacions i fou el primer que tractà les afeccions de l’oïda obrint quirúrgicament l’apòfisi mastoide Inventà el torniquet compressor Gaudí d’un enorme prestigi a la seva època Deixà incomplet un Traité de Chirurgie
James Anderson
Economia
Agronomia
Economista i empresari agrícola escocès.
En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802
Francesc Calvet i Rubalcaba
Dret
Advocat i polític.
Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838
Antoni Jolis
Literatura catalana
Llatinista.
Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del s XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre PJ ↑ Nunyes , i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 Vegeu bibliografia
Donald Davidson
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Antoni Jolís
Gramàtica
Llatinista.
Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina