Resultats de la cerca

Hom el coneix per la seva collaboració en la construcció de la catedral de Beauvais A la mort de Martin Chambiges 1532, al qual havia estat confiada la construcció del transsepte d’aquella catedral, continuà l’obra i hi aixecà una altra torre llanterna coronada per una agulla, la qual s’ensorrà al cap d’uns quants anys

En collaboració amb el seu germà Remy, escriví un vast Traité de Zoologie , en sis volums 1893-99, que ha estat un text bàsic a França durant quasi mig segle Com a filòsof de la natura, seguí les petjades de Lamarck i s’oposà, així, als darwinistes

Treballà en la construcció del Castell de Praga del 1487 al 1511, on féu la Sala de Ladislau, l’espai interior més vast de l’Europa central 62 m × 15 m × 13 m, amb volta de nervis dinàmics Influí en l’arquitectura de Saxònia i Lusàcia

Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma Fou professor de dibuix a Ciudad Real 1866 i a l’escola de belles arts de Màlaga 1876 Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presentà el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858 , d’una acurada tècnica retratista Publicà un tractat de pràctica de dibuix 1812 i de dibuix geomètric 1890-91

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica

Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic

Autor dels poemaris Història circular 1985, Jardins d’Al Balaqí 1997 i De les llacunes ermes 2007 Amb El vast desert 1991 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona el 1990 També és poeta objectual i ha publicat, amb Benet Rossel, Balo in maschara 1999 Els vels de l’eclipsi , estrenat a la Fira de Tàrrega l’any 1986, és un muntatge teatral a partir de poemes de Jaume Pont Fou director de la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana

Les seves obres més interessants són la novella Jean Barois 1913, situada en el moment de l’afer Dreyfus i, sobretot, Les Thibault 1920-40, vast conjunt de novelles Le cahier gris, Le penitencier, La belle saison, La consultation, La sorellina, La mort du père, Été 1914, Épilogue que narra la història d’una família al començament del s XX Premi Nobel de literatura 1937, escriví també teatre, i dedicà els darrers anys de vida a l’estudi dels problemes de la creació literària El 1983 es publicà la seva darrera novella, inacabada, Le lieutenant-colonel de Maumort

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922