Resultats de la cerca

S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia

Es dedicà a l’hellenització del seu regne, on féu venir el tràgic Eurípides

Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech A Barcelona 1814 continuà en el comerç i també s’especialitzà en la importació de queviures de Mallorca El 1830 es traslladà a Madrid, on feu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l’exèrcit i fent préstecs a curt termini a l’estat, amb motiu de la primera guerra Carlina 1833-39 Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució Francesa 1789,…

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual…

Fill de l’impressor Joan Cortei, dit Corró , d’origen convers, i nebot dels impressors Joan i Francesc Trinxer, s’establí pel seu compte a Barcelona després de la mort del seu pare 1536 Fou llibreter de la generalitat, per a la qual imprimí alguns actes de cort El 1543 formà companyia amb els impressors Jaume Manescal, Joanot Amorós i Pere Montpesat per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis , d’Erasme El 1562 imprimí la Crònica de Ramon Muntaner, còpia, amb algunes esmenes lèxiques, de la publicada quatre anys abans a València, que dedicà a l’almirall de Nàpols Ferran de Cardona El 1565…

Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles  Le serpent jaune 1977,  Quand la chouette s’envole 1979,  Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la colline 1993, …

Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses Collaborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una…