Resultats de la cerca

Es vinculà als populistes populisme i participà en alguns actes de terrorisme El 1879 formà part de l’organització Čornyj Peredel, i el 1883 fundà amb Plekhanov la primera organització marxista russa, Osvoboždenije Truda Fou redactora del diari Iskra , i formà part del partit menxevic Traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, publicà articles polítics i assaigs en revistes russes i d’altres països europeus

Després d’intentar sense èxit estudiar a Princeton, on fins el 1975 no foren admeses les dones, cursà un màster de física a la Universitat de Cornell 1951 i es doctorà a la Universitat de Georgetown 1954 amb una tesi sobre la distribució de les galàxies El 1964 s’incorporà a la Carnegie Institution of Washington, on desenvolupà la seva carrera A través d’observacions obtingudes amb l’espectrògraf, el 1974 constatà diferències en la velocitat de desplaçament de les estrelles als límits de les galàxies respecte als valors observats en les estrelles visibles Aquest descobriment posà les bases de…

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou  O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí  Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu rajských jíme ’…

Fou un dels fundadors del Partido Socialista Obrero Español 1879 i del seu òrgan El Socialista 1886 Redactà la resposta socialista a l’enquesta de la Comissió de Reformes Socials El Partido Socialista ante la Comisión del Informe , 1884, que és una de les primeres obres doctrinals marxistes escrites a l’Estat espanyol Fou candidat socialista en diverses eleccions legislatives

De la seva producció cal destacar Devčki ‘Les noies’, 1945 i Sputniki ‘Companys de viatge’, 1946 sobre la guerra La seva temàtica, dins les línies del realisme socialista, gira sovint al voltant de la vida en fàbriques i ciutats industrials Kružlikha , 1947 Posteriorment, tractà de problemes morals Vremena goda , ‘Camí fatal’, 1953 Sevëža , 1955 Cal esmentar també Sentimental’nyj roman ‘Novella sentimental’, 1958, memòria sobre la Rússia dels anys vint Escriví també obres teatrals Provody belykh nočej , ‘L’adeu a les nits blanques’ 1961

Membre del CN Mataró Es proclamà campiona de Catalunya sub-23 2009 i d’Espanya sub-23 2008, 2009 Guanyà el Campionat de Catalunya absolut de triatló 2009, 2010 i fou medalla de bronze al d’Espanya elit de triatló 2009 i al de triatló cros 2010 Guanyà diverses proves del circuit català, com la triatló esprint Barcelona, la de Pont de Suert, la de Sant Feliu de Guíxols i la de Mataró en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món 2009 i en diversos campionats europeus Fou cinquena al triatló d’Athlone Irlanda, 2009, corresponent a la Copa d’Europa…

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Jugà al Club Petanca Sant Andreu de Ripollet, amb el qual aconseguí un subcampionat d’Espanya de segona categoria 2006 Posteriorment, jugà al Club Petanca Trajana Amb la selecció catalana, disputà el Torneo Nacional de Ases de Petanca 2001 i guanyà la Lliga de Comunitats 2009

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1949-52, en què fou tercer porter i disputà 7 partits de Lliga Seguidament jugà amb el Màlaga 1952-55, el Sevilla 1955-57, l’Atlético de Madrid 1957-58 i l’Sporting de Gijón 1958-60 La temporada 1960-61 tornà a l’Espanyol, però no jugà cap partit de Lliga Després fitxà pel Terrassa Futbol Club En retirar-se passà a fer d’entrenador i dirigí, entre altres equips, el Mallorca 1974-75

Com a patinadora, fou campiona de Barcelona i de Catalunya l’any 1984 i guanyà tres medalles d’or en el Campionat d’Espanya 1981, 1982, 1984 En els Campionats d’Europa, assolí una medalla de plata 1982 i una d’or 1984 Disputà cinc Mundials, dels quals destacà un cinquè lloc 1983