Resultats de la cerca

A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la…

Estudià a París i a Milà Introduït per Arrigo Boito en el grup artístic de la scapigliatura , es destacà aviat per la riquesa orquestral de les seves òperes Dejanice , 1883 Edmea , 1886 Loreley , 1890, que influïren en el verisme Morí de tisi després d’estrenar La Wally 1892, considerada la seva obra mestra

A partir del 1860 es dedicà a la realització d’escultures de petit format, i des del 1870 creà obres de dimensions més grans, de temàtica històrica i d’un verisme expressionista de dens contingut psicològic Pere I 1872, Ivan el Terrible 1875, Sòcrates 1875, Spinoza 1882, Crist jutjat pel poble 1874 És representat a la Galeria Tret'akov de Moscou

Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921

Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès

Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904, etc