Resultats de la cerca

S'inicià dins l’escola verista i derivà després cap a la comèdia psicològica És autor d' Il piccolo santo 1911

Fou l’intèrpret amarg i desenganyat dels costums del seu temps És considerat com un dels màxims exponents del teatre verista italià Els seus èxits més grans foren Le vergini 1889 i La moglie ideale 1890

Estudià a Nàpols Autor de nombroses peces per a piano, orquestra, corda, etc, i de les òperes L’Arlesiana 1897, basada en l’obra de Daudet, i Adriana Lecouvreur , estrenada a Milà el 1902 Barcelona 1903, obres inscrites dins el moviment verista

Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Autor de nombroses novelles La morsa , 1918 La mia esistenza d’acquario , 1919 Le donne senza amore , 1920 i comèdies Marionette, che passione , 1918 La bella addormentata , 1919 Tre vestiti che ballano , 1927 El seu teatre té un considerable significat polèmic i històric i constitueix, juntament amb el de Pirandello, la negació i la dissolució del teatre verista i burgès del s XIX

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano