Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Xenòcrates
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Plató, l’acompanyà en el seu tercer viatge a Sicília 339 aC Succeí Espeusip en la direcció de l’Acadèmia Hom li atribueix diverses classificacions del saber en lògica, física i ètica, dels seus graus saber com a tal, opinió i percepció i dels graus de veritatveritat completa, veritat incompleta i mescla de veritat i falsedat i de realitat intelligible, perceptible pels sentits i mixta Autor, sembla, de nombrosos llibres sobre qüestions matemàtiques i astrònomiques, de tendència platonicopitagòrica, només n'han estat transmesos…
Bruno Bauch
Filosofia
Filòsof alemany.
Pertanyé a l’ escola de Baden Feu de la idea, una entitat unificadora que enclou la veritat i el valor Obres principals Immanuel Kant 1917, Wahrheit, Wert und Wirklichkeit ‘Veritat, valor i realitat’, 1923 i Die Idee 1926
Hans-Georg Gadamer
Filosofia
Filòsof alemany.
Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera…
,
Antonio Aliotta
Filosofia
Filòsof italià, professor a les universitats de Pàdua i Nàpols.
Postulà l’experiència com a “únic criteri de veritat” i defensà la vinculació entre ciència i filosofia Publicà l’obra Relativismo e idealismo 1922
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal…
Pàl·lades
Lingüística i sociolingüística
Epigramista grec.
Fou un gramàtic humil i de temperament descontent Han estat conservats més de 150 epigrames seus a l' Antologia Palatina , que descriuen amb un fort accent de veritat la mediocritat de la vida
Ferdinand Canning Scott Schiller
Filosofia
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
Leonardos Della Porta
Literatura
Escriptor cretenc.
Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina