Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Colúmbia Fou designat professor adjunt de la Universitat de Chicago 1923, i professor de biologia de la d’Harvard 1934 Des del 1946 també fou director del Museu d’Anatomia Comparada de Harvard Fou un dels principals investigadors i impulsors de la paleontologia de vertebrats del s XX, especialment de l’estudi dels tetràpodes paleozoics, els ancestres dels vertebrats, i l’origen dels mamífers, assentant les bases de l’anatomia comparada i embriologia aplicada a l’estudi dels vertebrats fòssils Romer fou fundador de la Societat…

La seva aportació fonamental és la descoberta i la descripció de vertebrats fòssils de l’oest dels EUA

Estudià el metabolisme i els processos sexuals, i aïllà i identificà les funcions bàsiques de la prolactina dels vertebrats Publicà obres com ara Endocrines and Constitution in Doves and Pigeons 1947

Introduí el darwinisme a Rússia i desenvolupà la primera hipòtesi acceptable de la relació entre els vertebrats i els invertebrats Féu recerques sobre l’embriologia dels cucs, els artròpodes, els braquiòpodes i els celenterats

Fundà l’estació zoològica de Nàpols 1873, que dirigí fins a la seva mort Estudiós de la fauna mediterrània, s’ocupà de qüestions filogenètiques i, particularment, de l’origen dels vertebrats, que considerava derivats d’un grup d’anèllids

Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari

Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i…

Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología…