Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Francesc Dorda
Cristianisme
Abat de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).
Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres
William Pitt
Història
Política
Polític i estadista, anomenat el Vell, per distingir-lo del seu fill.
Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761…
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’…