Resultats de la cerca

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de Gounod, al Covent…

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Jugà amb el Picadero, amb els Bombers de Barcelona, amb el Club Voleibol Llars Mundet i amb l’Hispano-Francès, durant els anys seixanta

Collaboradora de la Revista de Occidente i directora de Sur i també de l’editorial del mateix nom, difongué a l’Argentina els corrents literaris europeus Són obres seves De Francesca a Beatrice 1924, Testimonios , en tres volums 1935, 1942 i 1946, La mujer y su expresión 1936, Domingos de Hyde Park i Virginia Woolf 1954

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

Des del 1987 viu i treballa a Nova York Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València En els seus inicis treballà el fotomuntatge i amb imatges pornogràfiques Entre el 1978 i el 1979 treballà en collaboració amb el pintor Juan Uslé , amb qui és casada, alternant fotografia, fotomuntatge i pintura L’any 1980 obtingué la beca per a artistes joves del ministeri de cultura pel projecte Contexto L’any 1983 obtingué la beca Alfons Roig de la diputació de València i el premi Ojo Crítico a les arts plàstiques Al començament dels anys vuitanta féu pintures abstractes i monocromes…

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…