Resultats de la cerca

Pertanyent a la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya absolut individual 1981, 1984, 1986 i campió català individual d’espasa de menors de vint anys El 1981 conquerí el títol de campió d’Espanya absolut individual, el de menors de vint anys i el d’equips de menors de vint anys

Fou campió de Catalunya de menors de disset anys 2002 i vint anys 2004-05 També fou campió d’Espanya de menors de quinze 2000, disset 2002 i vint anys 2004 i obtingué el títol de campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïcen la categoria de menors de vint anys 2003 També participà en el Mundial júnior El 2010 fou campió d’Espanya absolut, i amb la selecció espanyola, aconseguí la desena posició per equips en el Cam-pionat d’Europa i participà en el Campionat del Món individual i per equips

A trenta anys s’inicià en la vida ascètica, i deu anys després esdevingué jina ‘conqueridor’ Des d’aleshores, i durant trenta anys, es lliurà a la predicació

Començà a jugar al Club Hoquei Olot i, a vint-i-un anys, fitxà per l’Hoquei Club Salt, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2003 i on es retirà a vint-i-set anys Amb la selecció espanyola conquerí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2002

Fou campiona de Catalunya de menors de disset anys 1991-92 El 1991 participà en el Mundial cadet que es va disputar a Bonn Aconseguí el Campionat d’Espanya individual de menors de disset 1992 i vint anys 1993 i per equips de menors de vint anys amb la Sala d’Armes Montjuïc 1993, 1995

S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als…

Fou un dels primers pilots que volaren per Catalunya durant els anys vint Extinent de l’exèrcit francès, fou propietari d’alguns avions i disposava d’un petit camp d’aterratge i d’un hangar a Amposta Membre de la Penya de l’Aire, collaborà amb l’Aeroclub de Catalunya Participà en rallis, competicions d’acrobàcia i concursos regionals Al principi dels anys vint fou un dels màxims impulsors del Club de Futbol Amposta, amb la fusió del Club Esportiu Amposta i l’Argentí

Aconseguí la medalla d’or 1989, 1990 als Campionats d’Espanya de clubs d’aigua dolça Participà en el Campionat Mundial de clubs d’aigua dolça 1990, 1991 Membre de la Societat Unió de Pescadors Esportius d’Olesa de Montserrat, de la qual fou president durant més de vint-i-vuit anys També fou directiu de la Federació Catalana de Pesca i Càsting, i de la federació espanyola També fou jutge de la Federació Espanyola de Pesca durant més de vint-i-cinc anys en les modalitats de mar-costa i d’aigua dolça

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum