Resultats de la cerca

Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De Gasparo da Salò…

Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes

La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals a tres,…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…

Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el conjunt Ars…

És considerat un dels principals creadors de la forma actual de l’instrument D’ell foren famoses, especialment, les violes

Autor de salms de completes Cum invocarem i Qui habitat a quatre i vuit veus violins, oboès, corns, violes i baix

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocs florals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Batxiller en música per Oxford 1588, assolí una gran celebritat a Europa Es destaquen les seves cançons ayres amb acompanyament de llaüt, publicades en quatre llibres 1597, 1600, 1603 i 1612 El darrer duu el nom d' A Pilgrim's Solace ‘El consol del pelegrí’ És autor de Lachrymae 1604, collecció de peces per a quintet de violes i llaüt que inclou set llàgrimes o pavanes basades en un tema cèlebre d’una pavana seva anterior, com també gallardes, alemandes, etc, en les quals usa la dissonància amb finalitats expressives