Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rudolf Virchow
Metge alemany.
Dotat d’una gran precocitat intellectual i d’una energia indomable, passà la joventut entre l’estudi i la política Intervingué en els fets revolucionaris del 1848 i hagué d’abandonar Prússia, on tornà a l’època de Bismarck, cridat pels promotors de la Kulturkampf Fou professor d’anatomia patològica a Berlín, director del Pathologisches Institut i cap indiscutible de la medicina alemanya durant més de quaranta anys La seva obra més important, Die Cellularpathologie 1858, desenvolupa la teoria cellular de Schleiden i Schwann, aclareix la constitució de l’organisme —cèllules, teixits, òrgans,…
Julius Cohnheim
Metge alemany.
Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals
Johannes Peter Müller
Biologia
Fisiòleg alemany.
Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental
Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista Frenopática Barcelonesa…