Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Martinus Willem Beijerinck
Biologia
Microbiòleg holandès.
Professor del politècnic de Delft, fou un dels primers a iniciar i desenvolupar la tècnica dels cultius d’enriquiment , que aplicà a l’estudi dels bacteris del sòl i de les rizobiàcies de les arrels de les papilionàcies, que ell fou el primer a aïllar i cultivar 1888 Igualment, fou un dels primers a estudiar els virus el terme virus fou creat per ell
John Franklin Enders
Biologia
Microbiòleg nord-americà.
Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió
Renato Dulbecco

Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula…
Francesc Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…
Albert Sabin
Biologia
Metge i microbiòleg nord-americà d’origen polonès.
Investigà nombrosos virus infecciosos i descobrí i desenvolupà diverses vacunes, com l’antipoliomielítica per via oral Féu també recerques sobre la toxoplasmosi i el càncer
Daniel Elmer Salmon
Veterinària
Veterinari nord-americà.
Féu notables descobriments sobre els virus i la immunitat Descobrí els bacils causants de diverses malalties del bestiar, conegudes com a salmonellosi i produïdes pels bacteris del gènere Salmonella
Francis Peyton Rous
Metge nord-americà.
Membre del Rockefeller Institute, des del 1909 investigà l’etiologia vírica del càncer Els resultats semblen demostrar la intervenció de virus en la producció de moltes neoplàsies Premi Nobel de medicina 1966, amb Ch BHuggins
Friedrich Löffler
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda
Thomas Huckle Weller

Thomas Huckle Weller
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Els seus treballs sobre l’aïllament i el cultiu de virus, com també sobre l’obtenció de vacunes antipoliomielítica, antirubeòlica, etc el feren mereixedor del premi Nobel de medicina de l’any 1954, compartit amb Enders i Robbins
Wendell Meredith Stanley
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigà els esterols i, sobretot, els virus, que isolà en estat cristallí, la qual cosa el féu cèlebre Preparà també una vacuna contra la grip Rebé el premi Nobel de química el 1946, juntament amb Northrop i Sumner
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina