Resultats de la cerca

Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una…

El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de…

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…

En les seves primeres obres explorà les relacions entre grups individuals aïllats per voluntat pròpia o bé per alguna altra circumstància Tot i que els principals temes tractats són la raça, el sexe o les classes socials, sempre hi ha un rerefons clarament polític Respecte al llenguatge, ha evolucionat des d’un ús de diversos registres inclòs el cockney amb una voluntat naturalista o realista, vers una fluïdesa formal i una certa estilització, principalment en l’obra Country Dancing 1987, que representà un canvi en la seva línia d’actuació De les seves obres…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar influències,…

Els seus retrats i escenes del món quotidià palesen un art molt delicat al servei d’una voluntat intimista allunyada de l’expressionisme propi de l’època Retaule de Greverade per a la Marienkirche de Lübeck 1494

Dirigí l’expedició al Congo 1645, el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa Retornat a Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin 1648, es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat

Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706

Fou professor a París 1276-92, i collaborà amb Étienne Tempier en la condemnació de l’averroisme 1277 Oposà l’augustinisme al tomisme, i proclamà l’absoluta superioritat de la voluntat per damunt de l’enteniment Escriví una Summa theologica , inacabada, i quinze Quodlibeta 1276-91

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques