Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
James Watt
Enginyer, mecànic i inventor escocès.
Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow Amb motiu de la reparació d’una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat 1765 poc després 1769 patentà el seu invent El 1775 es posà a fabricar la seva màquina Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu Ideà també l’èmbol de doble efecte 1785 i el famós regulador de boles que duu el seu nom Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna Concebé també un mètode per…
Robert Alexander Watson-Watt
Electrònica i informàtica
Física
Físic i radiotècnic escocès.
Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941
Matthew Boulton
Industrial i enginyer anglès.
El 1769 adquirí els drets sobre la màquina de Watt, amb qui en patentà diversos perfeccionaments Construí diferents tipus de bombes, màquines per a moldre gra, una premsa per a encunyar moneda, etc
John Grierson
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic britànic.
La seva única realització, Drifters ‘Els impulsors’, 1929, donà peu a la creació de l’Escola Documental britànica Produí les obres realistes d’autors com Paul Rotha, Harry Watt, Basil Wright i, àdhuc Robert Flaherty i Alberto Cavalcanti Traslladat al Canadà el 1940 fundà i dirigí la National Film Board Posteriorment treballà també per a la Unesco
Vadianus
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Nom llatinitzat amb què és conegut Joachim von Watt, humanista i reformador suís.
Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs
Ricard II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1377-99).
Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a…
Samuel Beckett
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg irlandès.
D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963…