Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Ya‘qob Agam
Art
Artista israelià.
Estudià a Jerusalem amb Mordeḥai Ardon i a Zuric amb S Giedion L’any 1951 s’establí a París, on connectà amb artistes abstractes i superrealistes no obstant això, féu les seves recerques en el camp de l’òptica i de la cinètica Durant la dècada 1960-70 el preocupà l’obtenció d’una combinació entre pintura i so i posteriorment s’interessà pel moviment, i començà a realitzar escultures Ha dut a terme projectes de caire monumental jardins del Palau Nacional de Jerusalem barri de la Défense, a París Vincennes, etc
Ya‘aqob Eliahu
Història
Polemista jueu, probablement de València, i sens dubte del s XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca.
L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià
Ya‘aqob Barceloní
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona.
De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant
Ya’aqob Kohen
Literatura
Escriptor hebreu.
Professor 1927-34 a l’institut d’estudis jueus de Varsòvia, emigrà a Israel Premi Bialik i membre de l’Acadèmia de la Llengua Hebraica, traduí Goethe i és autor de drames en vers i de diverses colleccions de poemes Širim , 1903, Ben ha-Harabot , 1930
Ya‘qūb Šarruf
Literatura
Escriptor libanès de llengua àrab.
Fundador de la revista de divulgació científica Al-Muqtaṭaf , hi publicà Fatāt Miṣr ‘La noia d’Egipte’, considerada la primera novella sociohistòrica de la literatura àrab
Abū Ya‘qūb Yūsuf
Història
Fill del califa almohade Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min.
Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita
Ya‘qob ben Ismael
Cristianisme
Sacerdot samarità, autor d’uns annals (Et-Tolide, 747).
L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860
Ya‘aqob ibn Sabarra
Judaisme
Traductor, i probablement metge, jueu, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.
Ya‘aqob ben Šešet
Esoterisme
Judaisme
< Cabalista jueu, deixeble d’Iṣḥaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.
El 1243 compongué el llibre Ša'ar ha-Šamaym ‘La Porta del Cel’, en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mešib Debarim Nekoḥim , i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ha-Bitaḥon , que ha estat atribuït a diversos autors
Ya‘aqob ben Ašer
Judaisme
Talmudista i rabí de l’aljama de Toledo.
És autor de l' Arba'à Turim ‘Les quatre fileres’, compendi del material jurídic del Talmud, notable per tal com recull els costums que l’autor havia observat entre les comunitats jueves als diversos països que havia visitat