Resultats de la cerca

Entre el 1950 i el 1965 orientà el Teatre Nacional de Praga en collaboració amb l’escenògraf Sbovoda i el dramaturg Karel Kraus, on dugué a terme un taller creatiu de poderosa influència en el panorama teatral txec Muntà obres de F Hubrín, J Topol, M Kundera i el primer drama de V Havel, Zahradní slavnostLa ‘La festa al jardí’, 1963 El 1965 creà el grup Divadlo Za Branou, famós per la riquesa poètica dels seus espectacles d’obres de Čekhov, Schnitzler o Musset, amb els quals féu diverses gires per Europa Tancat el teatre per ordre governativa 1972, treballà durant més de deu anys…

Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’

Inicià la carrera d’enginyer a Viena Tornà a Eslovènia el 1907 De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social Conreà la poesia Erotika , 1899 i excellí en el conte psicològic Martin Kaču , 1907 Za Križenn, 1909 i en el drama social a la manera d’Ibsen Kraljna Betajnovi , 1904 Lepa Vida , 1912

Redactor del diari Rude Pravo , pertany al grup d’avantguarda eslovaca Dar, de caràcter surrealista Víctima de les purgues stalinistes, estigué empresonat del 1950 al 1962 La seva poesia, compromesa amb la realitat, sobretot obrera, té una gran riquesa d’imatges Nedel’a ‘Diumenge’, 1927, Otvorená Okná ‘Finestres obertes’, 1935, Svätý za dedinou ‘El sant darrere el vilatge’, 1939, etc

Format al Club Esportiu Mediterrani, equip amb el qual disputà la final de la Recopa d’Europa 1994 Al llarg de la seva carrera esportiva també milità al CN Catalunya, al Waterpolo Pla-Za de Saragossa, al CN Martiánez i al CN Echeyde de Tenerife Guanyà la medalla de bronze amb la selecció espanyola júnior en el Campionat d’Europa 1994

Com a poeta destaca el volum Navarce ‘De guàrdia’, 1940, de caràcter patriòtic En Za svoju ajčynu ‘Per la pròpia pàtria’, 1946 canta l’heroisme dels partisans durant la Segona Guerra Mundial En prosa tractà també aquest mateix tema en el recull de narracions Peršyja uskhody ‘Els primers sembrats’, 1951 Destaquen també les novelles Sustrenemsja na barykadakh ‘Ens trobarem a les barricades, 1954 i Seradzibor 1963

Caigué presoner a Cusima i participà en la revolució del 1905 És autor de novelles sobre el camp Lišnij , ‘El sobrer’, 1913, els mariners Ženščina v more , ‘La dona del mar’, 1918 i la guerra civil Zub za zub , ‘Dent per dent’, 1922 L’obra més important, la novella històrica Cusima , pinta l’heroisme del mariner rus i la inèpcia del comandament tsarista Fou premi Stalin el 1941

Detallista i preocupat per la caracterització i l’atmosfera, manifesta un excés de complicació formal Fou premiat al festival de Canes 1961 per Matka Joanna od Aniołów ‘Mare Joana dels Àngels’ Dirigí Celuloza 1953, Pociąg ‘Tren de nit’, 1959, Faraon 1964-65, Gra ‘El joc’, 1968, Śmierć prezydenta ‘La mort del president’, 1978, Spotkania na Atlantyku ‘Trobada a l’Atlàntic’, 1980, Austeria 1983, Jeniec Europy ‘L’ostatge d’Europa’, 1989, Za chto ‘Per què’, 1996, Quo Vadis 2001, etc

Proper a l’anarquisme, la inclinació a la farsa el portà a crear un “partit progressista moderat en el marc de la llei” 1912, del qual redactà els estatuts Collaborador de la premsa anarquista, la seva obra més important és Osudy dobrého vojáka Švejka za svétove váky ‘Les aventures del bon soldat Šv jk’, 1921-23, en quatre volums, el darrer inacabat, sàtira contra l’ordre establert especialment contra l’exèrcit inspirada en la seva experiència com a soldat en la Primera Guerra Mundial Escriví també un gran nombre de narracions

Fill d’un ferrer, visqué al seu poble fins el 1928 i des de 14 anys publicà poemes en la premsa El seu talent poètic es revelà sobretot en els poemes extensos, com Strana Muravija ‘El país de Moràvia’, 1935 i altres on desenvolupa el tema de la responsabilitat personal pel destí del seu país, com Vasilij T’orkin 1945 i Za dal’jo dal’ ‘Espai enllà de l’espai’, 1950-60 Altres obres són Tebe Ukraina ‘A tu, Ucraïna’, 1941 i Poslevojennye stikhi ‘Versos de postguerra’, 1952 Fou director de la revista Novyj mir ‘Nou món’