Resultats de la cerca

És esmentat ja en 864-865 en una venda al monestir d’Eixalada

Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall sobresurten el turó de…

Aquestes valls, àrides i pobres de conreus, es dediquen, bàsicament, a la cria de bestiar Experimenten un procés rapidíssim de despoblament

La vall d’Évol , una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol

La part obaga de la vall és boscada els conreus patates i farratge són molt limitats La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi El poble 1 355 m alt és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià L’any 1703 fou inaugurada la nova església de Sant Julià i Santa Basilissa

La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i…

Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…