Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Artois
Província
Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.
La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a Béthune cautxú,…
comtat d’Artois
Història
Jurisdicció feudal concedida en apanatge el 1237 per Lluís IX de França al seu germà Robert (1216-50).
Després de la definitiva incorporació de l’Artois a França, el títol de comte d’Artois fou concedit a alguns prínceps de la família reial
Bruay-la-Buissière
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a l’Artois, França, situada als contraforts de les Collines de l’Artois.
La seva situació en una rica conca hullera l’ha convertida en un nucli miner i industrial indústria mecànica i tèxtil El municipi és resultat de la fusió dels antics municipis de Bruay-en-Artois i Labuissière el 1987
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300 000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al s IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del s IX fins al final del XII quan pel…
Leie
Riu
Riu de França i Bèlgica, afluent de l’Escalda (217 km).
Neix al N de França, a les muntanyes de l’Artois, i abans d’entrar a Bèlgica fa de frontera entre ambdós països Rega la plana de Flandes, on és navegable, i és aprofitat amb fins industrials
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Carles VII, rei de França, i Felip el Bo, duc de Borgonya, signat a Arràs el 20 de setembre de 1435.
Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
comtat de Boulogne
Història
Territori feudal francès, el primer comte del qual sembla que fou Adolf (mort el 933), fill del comte Balduí II de Flandes.
El comtat passà, successivament, als Flandes 1160, als comtes de Dammartin ~ 1180 i als Clermont 1262 Posteriorment en foren posseïdors els comtes d’Alvèrnia, i el 1361 passà als d’Artois, i després als La Tour del 1435 al 1477 fou dels borgonyons, fins que se n'apoderà Lluís XI El 1544 l’ocupà Enric VIII d’Anglaterra, i el 1550 fou incorporat a França
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya