Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
Saragossa
Província
Província de la comunitat autònoma d’Aragó.
La capital és Saragossa
taifa de Saragossa
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…
tossal de Saragossa
Cim
Cim culminant (1.078 m) del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l’Arc i de la foia de les Coves, al NE de la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Consell de la Ciutat de Saragossa
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Saragossa, constituïda el 1391 amb 39 consellers, per tal d’assessorar, en substitució de l’anterior capítol general de veïns, el Consell dels Jurats, format pels 12 jurats elegits per les 15 parròquies de la ciutat.
Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487
Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona
Societat creada el 1852 per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida.
El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta —estació de la línia de Saragossa a Barcelona— a Osca El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona que el 1878 fou absorbida…
Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona
Societat formada l’any 1865 per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.
L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant
Nom que, l’any 1856, adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial
, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real 1859, d’Albacete a Cartagena 1859, de Manzanares a Còrdova 1860 i de Valladolid a Ariza 1891 absorbí les línies de Castillejo a Toledo 1858, la de Sevilla a Huelva 1877, la de Mèrida a Sevilla 1880, la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla 1875, la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz 1881, la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca 1884 i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1891,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina