Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de …
Germània Superior
Província
Província de l’imperi Romà.
Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la província de Bèlgica, el Rin fins a Rigomagus, la Rètia, el llac Lemanus i la província Lugdunensis La capital era Mogontiacum Magúncia
Rheingau
Regió
Regió d’Alemanya, al land de Hessen, que s’estén entre l’extrem sud-occidental del Taunus i la vall del Rin.
Comprèn un sector muntanyós que pertany al massís esquistós renà, zona molt boscada i on es dóna la ramaderia i la policultura, i l’estreta riba dreta de la vall del Rin a l’W de Magúncia, rica zona de conreu de vinya que produeix vins famosos Regió turística Els centres més importants són Rüdesheim i Eltville
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
bisbat de Constança
Geografia històrica
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg
Chur
blumblaum (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del cantó dels Grisons, Suïssa, situada a la vora del Plessur, afluent del Rin.
Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil
Wiesbaden
Ciutat
Capital del land de Hessen, Alemanya.
Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29
Main
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan s X La majoria pertany a la segona meitat del s VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Biblioteca Nacional
Biblioteca pública amb seu a Rio de Janeiro.
Fou organitzada el 1810 amb els 60 000 volums procedents de la Real Biblioteca de Ajuda, que la família reial portuguesa traslladà al Brasil el 1808 Actualment conté 3 500 000 volums, 600 000 manuscrits, 250 000 gravats i mapes, 185 incunables, 650 000 periòdics, etc, i és la biblioteca sud-americana més important Actua com a biblioteca central, té el registre dels drets d’autor, i hi ha una escola de bibliotecaris Manté un servei internacional d’intercanvis amb nombrosos països Conserva diverses obres rares, com dues còpies de la Bíblia de Magúncia, del 1462 Publica Anais da…