Resultats de la cerca

Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo

Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoniimmaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant…

És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana

És publicada per les universitats de Tolosa i de Bordeus, la Féderation Historique du Sud-Ouest i la Federació de les Societats Acadèmiques del Llenguadoc, Pirineus i Gascunya Hi participen també les universitats d’Asís, Marsella, Montpeller i Niça, i compta amb la cooperació econòmica del Centre National de la Recherche Scientifique Fundada l’any 1889 per Antoni Thomas, a Tolosa, i publicada durant seixanta anys sense cap modificació, des de l’any 1948 és editada com una nova sèrie i amplia el seu camp d’estudi als països lligats històricament amb Aquitània, o sigui, Catalunya,…

Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905 Construí també els funiculars de Sant Joan 1918 i de la Santa Cova 1929, a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al Santuari de Núria, als Pirineus 1931 El 1957 clausurà el ferrocarril de cremallera de Montserrat El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina El 1985 els accionistes acordaren la integració dins l’empresa pública Ferrocarrils…

Considerat la culminació de l’obra musical wagneriana, es basa en un text de Wagner mateix sobre la llegenda del Greal L’acció se situa als Pirineus, en un lloc imaginari anomenat Montsalvat hom no ha pogut establir si el nom deriva, com sembla, de Montserrat i narra el procés pel qual el cavaller Parcival o Parsifal arriba a trobar el Greal i a ésser coronat rei dels seus cavallers L’obra fou reservada trenta anys per a ús exclusiu de Bayreuth si bé en algunes ciutats fou violat aquest privilegi Barcelona fou la primera ciutat on s’estrenà legalment Parsifal , al Liceu, el 31…

Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, que…

Engloba aproximadament uns 10 milions d’habitants i és un dels eixos de desenvolupament econòmic més importants de la Mediterrània Les regions citades, a banda d’una història comuna, comparteixen cohesió comercial, interès en matèria d’infraestructures i la voluntat de dur a terme actuacions conjuntes en el marc de la Unió Europea

Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe —francès i català—, ciclostilat fins al número 24 1964 i imprès després fins al número 37-38, el darrer 1967 Hi collaboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J-G Gigot, que en fou sempre el director

Organitzada per Òmnium Cultural  de la Catalunya del Nord, se celebra anualment des del 1989 la setmana següent a Sant Jordi 23 d’abril al Palau de Congressos de Perpinyà Hom hi atorga diferents premis a treballs en llengua catalana en diversos gèneres, especialment del camp literari, dotats per la mateixa entitat organitzadora i també per l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Casa de la Generalitat Els premis atorgats són Catalunya Nord, Joves Escriptors, Francesc Català de poesia, Ramon Juncosa de divulgació i periodisme…