Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
orde de Sant Jordi de Levàdia
Militar
Orde militar creat a la Grècia catalana pel rei Pere III vers el 1382.
Devia ésser una mera prolongació de l’orde dels cavallers de Sant Jordi que tingué la seva seu al castell de Levàdia
Plantagenet
Dinastia anglesa que regnà del 1154, amb Enric II, al 1485, amb Ricard III.
El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor
Lleis Palatines
Història
Conjunt de disposicions que regulava les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca: canceller, mestre racional, cambrer i camarlenc, amb llurs subordinats.
Les féu redactar en llatí Jaume III de Mallorca, el 1337, i serviren de model a Pere III de Catalunya-Aragó, el 1344, per a les seves Ordinacions , que en són la traducció al català, feta pel secretari reial Mateu Adrià El còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou dut per Jaume III a França, i avui és la Koninklijke Bibliotheek Bibliothèque Royale de Brusselles
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…
Mitanni
Història
Antic regne de l’Orient Mitjà (~1560 — ~1350 aC), centrat en l’Alta Mesopotàmia.
Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna , la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihittita El primer rei documentat és Šuttarna I ~1560 El succeí Parattarna ~1545, que sotmeté Alalakh Síria i Kizzuwadna Cilícia Sota Saustatar ~1500, Mitanni arribà al seu apogeu s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’, bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne 1472 Artatama I 1450 inicià la política proegípcia matrimoni de la…
Bill of Rights
Dret
Nom amb què és coneguda la llei jurada el 1689 per Guillem III d’Orange.
Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica
comtat de la Coromina
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1712 a Josep de Boneu i Pi
.
So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i…
Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón
Història
Sèrie documental històrica, la publicació de la qual fou iniciada el 1847 per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada, el 1910, per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs volum 42, i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos cens de Pere III de Catalunya-Aragó, la unió de Catalunya i Aragó, el regnat…
Vasa
Llinatge noble suec, originari d’Uppland, que tingué una important influència política durant el s XV, i es distingí per la seva oposició al partit popular i pel fet que afavorí la unió amb Dinamarca.
El primer personatge conegut és Nils Kettilsson Vasa , que fou pare de Christiern Nilsson Vasa mort el 1442, governador de Viborg L’any 1523 Gustav Eriksson Vasa fill d' Erik Vasa , duc de Gripsholm, que esdevingué cap del partit popular, fou coronat rei amb el nom de Gustau I de Suècia , i inaugurà així una nova dinastia reial sueca, que regnà fins el 1654 i tingué per titulars els reis Eric XIV de Suècia , Joan III de Suècia , Carles IX de Suècia , Gustau II Adolf de Suècia i Cristina I de Suècia Els Vasa donaren també una dinastia reial a Polònia, iniciada el 1587 amb el rei…