Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fingnoià
Jaciment arqueològic
Fàcies industrial descoberta per Van Heekeren durant la Segona Guerra Mundial al jaciment arqueològic de Bhan-Kao, a la vall del riu Fingnoi (Tailàndia).
Composta per instruments tallats sobre còdols de quarsita i gres choppers , recorda la indústria de l’Anyatià antic de Birmània i hom la situa en un moment indeterminat del Paleolític inferior, difícil de precisar
Theravāda
Escola budista, coneguda també per hīnayāna, que representa la forma més antiga del budisme (‘doctrina dels ancians’) tal com fou fixada pel tercer concili, a Pāṭaliputra, sota l’emperador Aśoka (247 aC).
La seva literatura canònica és constituïda pel cànon pali cànon búdic Un dels compendis més coneguts del Theravāda és el Vishuddhimagga de Buddhaghosa Els adeptes de l’escola es troben, sobretot, a Sri Lanka, Birmània, Tailàndia, Cambodja i Laos
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de Battenberg mare…
Bawdwin
Centre miner de Birmània (argent, plom, estany, wolframi, zinc, coure i níquel).
L’explotació dels jaciments d’argent i de plom començà al s XIX Abandonades el 1855, foren obertes de nou el 1907 per la British and Burma Corporation Limited La producció atengué el punt més alt l’any 1935 i disminuí fortament a partir de la Segona Guerra Mundial
Anyatià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític inferior de Birmània, amb extensions cap a Tailàndia, la Indoxina i el sud de la Xina.
Ha estat dividida en tres fases, que van de la glaciació de Mindel a la de Wurm És una indústria d’esberles i, sobretot, de nuclis tallats per una sola cara
conferència de Bandung
Conferència convocada per l’abril del 1955 per l’Índia, el Pakistan, Indonèsia, Sri Lanka i Birmània, en la qual participaren 29 països de l’Àfrica i d’Àsia (entre els quals la Xina, Egipte, Etiòpia, el Japó, el Vietnam del Nord, etc).
Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno
Segona Guerra Mundial

Mapa de la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1939 al 1945.
Cal situar-ne els precedents dins la política expansionista del nazisme , que cercava la implantació d’un nou ordre polític feixista a tot Europa, a partir del qual Alemanya es convertiria en potència hegemònica mundial Adolf Hitler utilitzà hàbilment les deficiències del tractat de Versalles 1919-20 per a mobilitzar el poble alemany a favor seu i per a fomentar, un cop en el poder 1933, la inquietud política a tot el continent La Guerra Civil Espanyola 1936-39 fou una mostra evident de l’intervencionisme nazi, així com la de la incapacitat dels governs conservadors occidentals per a plantar…