Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
orde dels Portaespases
Història
Orde de cavalleria alemany creat l’any 1202 per comandar l’expedició contra la pagesia pagana de Livònia i Letònia.
Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell
segona pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt de tractats de pau signats entre Suècia i els països coalitzats contra ella que posaren fi a la guerra Nòrdica.
Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721
Confederació Germànica
La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com…
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…
Borgward
Marca i fàbrica alemanya de vehicles automòbils fundada l’any 1938 a Bremen per Carl F.W. Borgward i l’empresa automobilística Hansa-Lloyd Werke.
El model més reeixit fou l' Isabella , automòbil de turisme que guanyà fama de robustesa i potència, que fou construït entre el 1954 i el 1961, any que cessà la fàbrica
Hohenzollern
Llinatge feudal del Sacre Imperi que donà dinasties a l’electorat de Brandenburg, als regnes de Prússia i Romania i a l’imperi alemany.
Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List