Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Àger Vol Lliure
Esports aeris
Club de parapent i paramotor d’Àger.
Fundat el 1997, participa en la Lliga d’Espanya, el Campionat de Catalunya i l’Open FAI Practica el vol a la zona del Montsec i els seus camps d’aterratge habituals són el Camp del Vertet, prop del càmping Vall d’Àger, i el Camp de 300, situat sota la sortida del coll d’Ares Està associat amb l’escola de vol Alsnúvols, que ofereix classes de parapent, paramotor, paratrike, paracaigudisme, cursos de seguretat bàsica, bateigs de vol i vols turístics
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Organització juvenil anarquista d’àmbit peninsular creada a instàncies de les joventuts de Madrid pel juny del 1932.
Independent de la FAI, fou criticada per aquesta i en especial per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals no s’hi adheriren fins pel novembre del 1936 Passà de 30 000 membres al principi del 1936 a 120 000 pel febrer del 1937 34 000 al Principat, 8 000 al País Valencià Durant la guerra civil, en fou secretari general Fidel Miró, exsecretari de la regional catalana Tingué, entre d’altres òrgans de premsa, “Juventud Libre” Madrid i “Ruta” Barcelona
El productor
Setmanari
Setmanari anarquista editat i dirigit per Manuel Buenacasa primer a Blanes (novembre del 1925 — gener del 1926) i després a Barcelona (gener-març del 1926;juny del 1930).
Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Comitè Central de Proveïments
Organisme creat des dels primers dies de la guerra de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
Era destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front Estigué format per representants de la CNT, de la FAI, de la UGT, del POUM, d’ERC, de la Unió de Rabassaires i per un tècnic La dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la recuperació del control de la situació per part de la Generalitat comportaren la dissolució del Comitè Central de Proveïments 17 d’octubre de 1936 i la seva substitució pel departament de Proveïments , format el 6 d’…
Club Esportiu Bigues i Riells
Futbol
Club de futbol de Bigues i Riells del Fai.
Fundat el 1970, ha competit en categories territorials, tot i que destaquen les tres temporades que ho feu a primera territorial 1983-1986 Juga al camp municipal de la urbanització Can Barri i té nou equips distribuïts per totes les categories del futbol de base
Barrios bajos
Cinematografia
Pel·lícula del 1937; ficció de 92 min., dirigida per Pedro Puche Lorenzo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1936 de Lluís Elias GUIÓ, AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos FOTOGRAFIA José María Beltrán blanc i negre, normal MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Dotras i Vila SO Francisco Gómez INTERPRETACIÓ Rafael Navarro Ricardo, Rosita de Cabo Rosa, Josep Baviera El Floreal, Pilar Torres, Matilde Artero l’alcavota, José Telmo El Valenciano ESTRENA Barcelona, 24051937, Madrid, 19071937 Sinopsi Ricardo és un jove advocat que fuig de la policia després de matar l’amant de la seva dona Es refugia al Barri Xinès…
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
Història
Organització que reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell en 1933-36.
Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…
Deutsche Anarcho-Syndicalisten
Història
Organització, fundada el 1934 a Barcelona, que agrupava els anarcosindicalistes alemanys exiliats de nazisme.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus…