Resultats de la cerca

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Actualment té una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Té una fàbrica de contraplacats a Tarragona, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats

Durant el decenni dels seixanta, aquesta emprengué una activa política de diversificació productiva devers el camp dels recursos naturals petroli, minerals, fusta i els seus transformats metallúrgia no fèrrica Fruit d’aquest procés fou la reestructuració interna del grup, l’any 1971 L’any 1983 tenia una xifra de vendes de 10 351 milions de dòlars, i 121 127 treballadors

La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades

Fou fundada pels enginyers René Panhard París 1841 — La Bourboule 1908 i ELevassor el 1889 a partir de l’empresa del mateix nom creada el 1886 i dedicada a la fabricació de màquines per a treballar la fusta Construí el seu primer automòbil el 1891, equipat amb un motor Daimler Fins el 1907 fou la fàbrica d’automòbils francesa més important Els seus automòbils guanyaren innombrables competicions El 1965 fou absorbida per la Citroën SA

Té la seu a Solsona, i és format pel Consell Comarcal del Solsonès, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya CEDRICAT i la Generalitat de Catalunya Ha impulsat la creació d’altres centres amb activitats relacionades amb la gestió forestal, com ara el CEDRICAT, l’Institut Català de la Fusta INCAFUST i la plataforma digital Observatori Forestal Català

Ha estat innovadora en el terreny tecnològic i, així, l’any 1937 substituí el bastidor de fusta pel d’acer, molt més fort i lleuger Els seus vehicles han guanyat cinc vegades a “Les 24 hores de Le Mans” i l’any 1950 creà el primer turisme amb transmissió automàtica Aquests darrers anys ha presentat la sèrie coupé amb frens de disc servoassistits i suspensió independent a totes quatre rodes, motors de sis cilindres, amb quatre vàlvules per cilindre, etc

Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes