Resultats de la cerca

Redactat entre el s VIII i IX i tingut com a autèntic, fou inclòs en les colleccions canòniques i en el Decret de Gracià i serví de fonament per a algunes reivindicacions papals

Era una estructura longitudinal de planta rectangular, on hi havia una sala d’audiències, precedida d’un pòrtic, un peristil i unes termes, i un gran triclini o sala de banquets Al peristil tenien sortida les cambres privades, amb dos grans patis porticats i galeries sobre el Circ Màxim L’arquitecte fou Rabirius —esmentat per Marcial—, que l’acabà el 96 aC

Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu  i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…

Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol el 192 aC i vencedor d’Antíoc III a Magnèsia 189 aC Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol 122 aC i derrotà els allòbroges i els averns a la Gàllia construí la calçada que porta el seu nom Via Domicia Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou també cònsol 96 aC, i el seu germà Luci Domici Ahenobarb fou cònsol el 94 aC partidari de Sulla, fou assassinat pels demòcrates Luci Domici Ahenobarb , cònsol el 54 aC, morí a la batalla de Farsàlia lluitant contra Cèsar 48 aC Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou cònsol el 32 aC, i fou un dels assassins de…

Dividida en tres parts, una de política i religiosa, una altra de familiar i l’última amb consells pràctics generals, sorgí davant la necessitat de centralització del poder polític i d’una rígida ideologia autoritària

El contingut del llibre consisteix en una descripció detallada de la distribució i el valor de les propietats Fou utilitzat per a fixar els drets fiscals del rei i controlar el pagament dels imposts sobre la terra L’original es conserva al Public Record Office de Londres Fou editat per primera vegada pel govern anglès 1773, i el 1861-63 en fou feta una edició facsímil de cada comtat per separat És un instrument preciós per a l’estudi de la història agrària de l’Anglaterra medieval

John Dollond Londres 1706 — 1761 construí el primer objectiu acromàtic per a ulleres astronòmiques i una variada gamma d’oculars composts Peter Dollond Londres 1730 — 1820 construí un micròmetre de quars i diversos models d’ulleres amb reticle George Dollond Londres 1774 — 1852 inventà un instrument per a mesurar angles azimutals i un heliòmetre fou membre de la Royal Society 1819 i un dels fundadors de la Royal Astronomical Society

Els membres més importants són el príncep Dolgoruki , que construí 1156 una casa de peatge a la vall del Moskva, origen de Moscou, Maria Vladimirovna Dolgorukova — 1625, primera muller del tsar Miquel III Romanov, Jakov F'odorovič Dolgoruki — 1720, ambaixador de Pere I a França i Espanya, Vassili Mikhailovič Dolgoruki — 1782, que conquerí Crimea 1771 en pocs dies, Ivan Mikhailovič Dolgoruki — 1823, militar, polític i poeta, P'otr Vladimirovič Dolgoruki — 1868, historiador especialitzat en genealogia que deixà unes Mémoires de la seva vida, i Jekaterina Mikhailovna Dolgorukova morta el…

Els seus membres foren burggravis de Donin actualment Dohna des del 1156 fins al 1402, que en foren expulsats pels marcgravis de Mísnia El 1525 adquiriren la senyoria de Schlobitten, i el 1548 foren reconeguts per l’emperador com a burggravis i comtes del Sacre Imperi El 1900 foren creats prínceps de Dohna-Schlobitten pel rei de Prússia Cal destacar-ne el burggravi Friedrich Alexander von Dohna-Schlobitten mort el 1831, que fou ministre de l’interior de Prússia 1802-12, i el burggravi Karl Emil von Dohna-Schlobitten mort el 1859, mariscal de camp prussià, que fou un dels caps de la…