Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Sant Misteri
Història
Relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera, coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi —resistència a ésser partida i degotament de sang— ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó
Santíssim Misteri
Escultura
Nom amb què és conegut el conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del s XIII, de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir
Mississipià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer inferior.
És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià
Mission de France
Institució eclesiàstica francesa encarregada de l’evangelització de les regions més descristianitzades.
Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats
Missatge al Rei dels Hel·lens
Història
Document polític redactat per Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A.Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, el 10 de març de 1897, per a felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea…
Mišnà
Conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà
.
La compilació de les diverses prescripcions de la Mišnà fou iniciada al s I per 'Aqibà ben Yosef i assolí un codi definitiu al s III amb Yehudà ha-Nasí 135-219 dC És estructurada en sis parts, o grups de lleis, referents a les festivitats, el matrimoni, el dret civil i penal, el culte en el temple i la purificació legal Juntament amb els comentaris posteriors de les escoles rabíniques de Palestina i Babilònia Guemarà, forma part del Talmud
la Misericòrdia
Història
Advocació mariana documentada a partir del s XIII.
Entre els prop de trenta capelles i santuaris catalans més antics destaquen el de Sant Sebastià o de la Misericòrdia , de Vinaròs Baix Maestrat, el de Reus, el de Canet Maresme, el de la Fatarella Terra Alta, etc Reben sovint també aquest nom les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu Barcelona, Girona i Vic, entre altres
comanda de Miravet
Història
Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet
(Ribera d’Ebre).
Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta Aleshores…
marquesat de Mira-sol
Història
Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València.
Per mort 1833 de la seva rebesneta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa
vescomtat de Miranda
Història
Títol concedit el 1857 al capità d’enginyers Enric Puigmoltó i Mayans, després tercer comte de Torrefiel.
Havia estat el vescomtat previ 1816 del comtat de Torrefiel Continua en la mateixa família