Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
pactes de Madrid
Història
Acords signats a Madrid el 1339 entre Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya-Aragó i Alfons IV de Portugal, que significaren llur acció comuna contra els benimerins i la victòria del Salado (1340).
El 1349 els acords foren rehabilitats per un nou pacte, signat a Gibraltar
conferència de Madrid
Història
Reunió diplomàtica celebrada del maig al juliol del 1880 a Madrid per determinar la situació del Marroc enfront de les potències colonials.
La Gran Bretanya, a la qual feu costat Espanya, aconseguí una limitació de la penetració francesa i italiana i un augment de l’autoritat del soldà sobre certes tribus de l’interior Aquest tractat fou observat fins a la conferència d’Algesires, del 1906
conferència de Madrid
Història
Converses de pau celebrades al palau d’El Retiro de Madrid entre el representant de Lluís XIV de França, Hugues de Lionne, i el ministre de Felip IV de Castella, Luis de Haro (juliol-setembre del 1656).
Felip IV es negà a cedir cap territori català a França, i el rei francès, que se sabia superior, gràcies a la seva aliança amb l’Anglaterra de Cromwell, donà per acabades les negociacions sense haver arribat a cap acord La represa de la guerra obligà Felip IV a acceptar la mutilació de Catalunya al tractat dels Pirineus
batalla de Madrid
Història
Militar
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per part de les republicanes durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
La batalla tingué tres fases l’atac des del S per la columna del general Varela 7-23 de novembre de 1936, l’assalt per l’W del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937 i per l’E febrer-març del 1937 Aquesta darrera ofensiva donà lloc a les batalles del batalla del Jarama i la de Guadalajara
Mādhyamika
Escola filosòfica del budisme fundada al s II per Nāgārjuna.
D’orientació nihilista, la seva filosofia es basa en l’afirmació de la vacuïtat de les coses
Madeloc
Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a Perpinyà del 1949 al 1956, dirigida per Albert Janicot.
Se subtitulava “Revue du Classicisme Méditerranéen” i, des del segon número, “Revue Méditerranéenne” Prenia com a models Valéry, Moréas, Maillol, Picasso, Apollinaire, etc, i Virgili, Fídies i Homer Publicava, sobretot, texts o poemes en francès
La Madeja Política
Setmanari
Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de «La Flaca».
Fou editat en castellà, a Barcelona, des de l’1 de novembre de 1873 al 3 de març de 1876 Hagué de suportar diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja” En els seus últims temps fou mensual, i la collecció completa és de 22 números Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava A°W°
Madama Butterfly
Música
Òpera en tres actes, de G.Puccini (text de G.Giacosa i L.Illica sobre un drama de David Belasco), estrenada a Milà el 1904 (a Barcelona, el 1909).
Narra la fidelitat d’una japonesa envers el seu marit, nord-americà, que l’oblida i es torna a casar Puccini hi emprà novetats harmòniques i tímbriques, sense abandonar, però, l’estil de l’escola verista Pertany al repertori habitual d’òpera
Madame Bovary
Novel·la de Gustave Flaubert, escrita entre el 1851 i el 1856 i publicada a La Revue de Paris
.
Narra la història d’Emma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una heroïna romàntica, sense saber acceptar la seva realitat bovarisme Fatigada per la vida tediosa i l’ambient provincià que l’envolta, esdevé esposa infidel i amant d’un notable provincià i d’un passant de notari estudiant de dret Però, a la fi, resta decebuda dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se suïcida L’obra, que fou considerada immoral i que fou objecte d’un procés, favorable al seu autor, és considerada una de les creacions més importants de la novella moderna Ha estat traduïda al…
batalla de Macomer
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut l’any 1478 a la localitat de Macomer (Sardenya), al castell de la qual s’havia fortificat el patriota sard Lleonard Alagó i d’Arborea.
La victòria dels catalans suposà la fi de la resistència sarda a llur incorporació a la corona catalanoaragonesa