Resultats de la cerca

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell

Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V

El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera

Aquest hi ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella

Ordinàriament, es tracta de materials detrítics roigs, en els quals hom ha trobat fòssils del Permià i del Triàsic, o que, contràriament, són mal datats i per això hom no pot eliminar la hipòtesi que aquests terrenys s’hagin dipositat durant l’un o l’altre d’aquests períodes o bé en ambdós Els Pirineus presenten una franja pràcticament contínua d’aquests materials

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…

Publicà nombrosos estudis sobre història catalana entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media , de Jaume Caresmar Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba És probable que hi collaborés el doctor Torres i Amat