Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
tapís d’Arràs
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapís teixit amb fil de seda i llana de diversos colors produït d’ençà del segle XIII a la ciutat d’Arràs.
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili…
Strathclyde
Història
Nom donat als segles IX i X al regne britànic dels bretons septentrionals, establerts des dels segles V i VI a la conca del Clyde.
La seva capital era Alcuitha Dumbarton En passar la seva dinastia a una branca dels escots 945, s’uní al regne d’Escòcia
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…
Laura
Literatura catalana
Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.
Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…
Fòrum per a l’Estabilitat Financera
Organisme internacional que vetlla per l’estabilitat dels mercats financers.
Fou creat el 1999 a iniciativa del Grup dels Set per tal d’impulsar, amb aquest objectiu, l’intercanvi d’informació i la coordinació, tant entre els governs diversos com entre aquests i les institucions financeres internacionals En l’etapa inicial incorporava els estats del G7 Alemanya, el Canadà, els EUA, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més Austràlia, els Països Baixos, Singapur i Suïssa, a més de Hong Kong representats pels titulars de les respectives autoritats financeres o dels ministeris d’economia 26 en total les institucions financeres internacionals Banc Mundial , Fons…
Agència Internacional de l’Energia
Dret internacional
Organització intergovernamental creada el 1974 sota els auspicis de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) com a resposta dels països més consumidors de petroli a l’encariment i l’eventual retallada dels subministraments d’aquest producte per part dels països de l’OPEP.
Es preocupa de la situació del mercat del petroli, de les relacions entre països consumidors i productors, de la investigació i el desenvolupament energètic amb vista a reduir la dependència de les economies respecte al petroli i de l’obtenció d’informació sobre el mercat del petroli El 1993 eren membres de l’AIE tots els països de l’OCDE menys Islàndia La seu de l’organització és a París
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
Economia
Organisme econòmic internacional que té com a objectiu promoure el creixement econòmic i l’augment del nivell i la qualitat de vida generals de la població.
Per a l’assoliment d’aquests objectius, estimula els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i formula recomanacions de polítiques econòmiques als estats membres Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l’economia de cadascun dels estats membres, i també de la resta del món, els estudis conjunturals, els informes sobre diversos indicadors clau com l’educació, la distribució de la renda, etc, així com un gran nombre de recopilacions estadístiques a partir de bases de dades exhaustives i…
Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes
Projecte iniciat el 2000 per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a fi d’avaluar cada 3 anys els coneixements i les habilitats en comprensió lectora, matemàtiques i ciències dels alumnes de 15 anys dels països membres.
És una avaluació estandarditzada, desenvolupada amb rigor científic, de manera conjunta per als països participants i aplicada a mostres representatives de l’alumnat de 15 anys, independentment dels estudis que estiguin cursant A l’Estat espanyol, la majoria de vegades, són alumnes de 4t curs d’Educació Secundària Obligatòria L’any 2003 passaren aquestes proves més de 250 000 alumnes de 41 països, 30 dels quals eren membres de l’OCDE A Catalunya la mostra fou de 1 516 alumnes i a la resta de l’Estat espanyol de 10 791 Els resultats de l’enquesta del 2003 presenten un retrat de l’alumnat…