Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la…
,
La muntanya d’ametistes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908 i reeditat el 1933.
És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…
,
Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…
,
Acadèmia dels Adorants
Acadèmia literària creada a València el 1599 per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador.
Els seus membres, anomenats adorants , havien de justificar la condició de nobles per tal de ser-hi admesos
Ateneu de Roma
Institució fundada per l’emperador Adrià vers el 135, prop del fòrum, per a la promoció de les lletres.
Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al segle V
Mabinogi
Història
Col·lecció de contes medievals gal·lesos coneguts a través de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhyddench (‘Llibre blanc de Rhyddench’, entre el 1300 i el 1325) i Llyfr Coch Hergest (‘Llibre vermell de Hergest’, entre el 1375 i el 1425).
Aquest floriment del geni celta, obra mestra de prosa medieval europea, es basa en relats cantats de temps immemorial, sobre temes mitològics, esdeveniments dels segles V i VI l’edat heroica gallesa i contes populars
Tobies
Personatge central del llibre homònim de l’Antic Testament, escrit en arameu o hebreu, bé que conservat només en versions gregues.
Considerat deuterocanònic , pertany a un gènere literari conegut ja al segle V aC n'és exponent l’anomenat Llibre d’Ahicar recull de màximes socioreligioses destinades a l’educació del jovent, enquadrades en un petit drama narratiu
el Dorífor
Escultura
Estàtua grega clàssica, obra de Policlet, coneguda com el cànon, car l’escultor es proposà de donar-hi un esquema de les proporcions perfectes del cos humà, modulat pel cap, que havia d’ésser set vegades menor que l’alçària total.
L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan segle V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis
les Lupercals
Festes de purificació celebrades a Roma el 15 de febrer de cada any, davant la gruta sagrada (a l’altura del Cèrmalus, al Palatí) on, segons la tradició, Fàustul trobà els dos bessons, Ròmul i Remus, alletats per una lloba.
En honor al déu Luperc, hom immolava cabres i un ca Després, dos joves, revestits de les pells dels animals sacrificats, corrien entorn del Palatí i colpejaven amb tires de les pells les dones que desitjaven d’ésser fecundes Subsistiren fins al segle V dC
Masriera
Família d’artistes, originàriament argenters.
Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…