Resultats de la cerca

El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…

Els seus objectius foren reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries dels estats membres supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària el qual desaparegué i facilitar l’ús i el desenvolupament de l’ ecu L’òrgan de govern era format pels governadors dels bancs centrals Fou substituït pel Banc Central Europeu

Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors…

Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht Incidia en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongués a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial, i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la informació…

En cadascuna d’aquestes reunions o conferència intergovernamentals CIG, que se celebren com a mínim un cop cada sis mesos, s’acorden les directrius bàsiques de l’organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d’interior Fins al 1974, que s’institucionalitzà, funcionà d’una manera informal La seva existència fou reconeguda en l’Acta Única Europea 1987 El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa, aprovat el 2009 i en vigor des del gener del 2010, instituí una presidència del Consell Europeu  en substitució de la…

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i Ferrer cap de…

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Moran i Ocerinjauregui, J 1990 Vegeu bibliografia

El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…

Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea

El 1994 rebé el nom actual Organisme de caràcter consultiu, representa entitats d’àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l’àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies länder , comunitats autònomes, regions, etc És format per 353 membres, representants nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan estiguin en joc interessos regionals específics La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d’organismes regionals o locals Han…