Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
Miquel Torres
Economia
Enologia
Viticultura
Empresa vinícola amb seu a Vilafranca del Penedès.
Té els orígens en la comercialització dels vins elaborats a partir del conreu de les vinyes familiars des dels primers anys del segle XIX El 1870 els germans Jaume i Miquel Torres Vendrell fundaren Torres i Companyia, societat d’elaboració i exportació de vins, amb destinació sobretot a l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i Europa Aquest any es construí també el primer celler de l’empresa a Vilafranca del Penedès Parallelament, la destillació de brandis adquirí cada cop més rellevància, i un impuls definitiu a finals dels anys vint del segle XX Arran de la Guerra Civil de 1936-39 el celler…
Raventós i Codorniu
Economia
Enologia
Viticultura
Empresa fundada a Sant Sadurní d’Anoia, el 1885, per Manuel Raventós i Domènech, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l’elaboració de vi escumós (a l’estil del xampany de França).
Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la filloxera i adquirí una gran envergadura Prengué el nom Codorniu SA
Editorial Planeta
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1950 per José Manuel Lara Hernández.
En un principi es dedicà a la publicació de novella en castellà en colleccions com “Autores Españoles e Hispanoamericanos” 1952, “Clásicos Contemporáneos” 1964, etc Posteriorment es destacà en l’edició de llibres de consulta i enciclopèdies, entre les quals cal esmentar les versions castellanes del Grand Larousse Encyclopédique 1969-72 i del Grand Dictionnaire Encyclopédique Larousse 1987-90 francesos L’any 1974 començà a publicar la collecció “Ramon Llull” en català De tendència fortament expansiva, posseeix nombroses empreses filials i des del 1965 té una important presència en el món…
Vilaniu
Literatura catalana
Novel·la realista de Narcís Oller publicada el 1885, en plena consolidació del novel·lista.
Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel,…
La papallona
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller, publicada el 1882 i considerada la primera novel·la catalana moderna.
És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció Oscilla entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novellístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent aquest context sociològic defineix el caràcter de la novella i n’empeny el desenvolupament de la trama…
La bogeria
Literatura catalana
Novel·la naturalista i sociològica de Narcís Oller, publicada el 1899.
Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries dels quals s’…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Tercera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revolució comunista mundial.
Sota la influència de la Revolució Russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona , concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Es distingeix dues etapes en la vida de la Tercera Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou…
Banc Industrial de Catalunya
Economia
Entitat financera constituïda a Barcelona el 1965, acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana , Banc Comercial Transatlàntic , Banc Comtal i Banc Sabadell hi participaren en els seus inicis, però la primera fou l’única institució financera que s’hi mantingué Vinculada des del 1975 a Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i participà en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat Arran de la crisi industrial dels anys setanta, el 1980 s’integrà en el grup Banca Catalana i, a conseqüència de la crisi d’aquest, el 1982 passà a dependre, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de…