Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
Acadèmia dels Nocturns
Literatura catalana
Educació i entitats culturals i cíviques
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valleriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda o els cosins de…
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1383.
Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines eren les…
La Palmavera
Agrupació catalanista fundada a l’Alguer el 1906 per Josep Frank (que en fou el precursor), Joan Pais, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F.Liperi, J.S.Corbia, C.Cipriani, etc.
Diverses circumstàncies —en especial el canvi de residència d’alguns socis— en motivaren la decadència Funcionava encara el 1915 i n’era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança , musicada per Pais, himne de l’entitat
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
© Fototeca.cat
Museu
Biblioteca pública i museu de Vilanova i la Geltrú.
El 1884, Víctor Balaguer instituí una fundació formada per la seva biblioteca 22000 volums i la seva collecció d’objectes d’art, feu construir un edifici per allotjar-les obra de l’arquitecte Jeroni Granell i les llegà a la vila el 1900 L’edifici, que incorpora elements decoratius egipcis i grecs, és una mostra de l’arquitectura eclèctica premodernista del final del XIX La fundació fou regida per una junta fins que, el 1915, la Biblioteca Balaguer fou incorporada a l’estat i regida per un patronat El 1916 fou declarada fundació benèfica docent amb el nom de Biblioteca Museu Balaguer Els…
Museu Egipci
Museu
Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.
El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el segle XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli, i es començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma’il…
Gran Museu Egipci
Museu
Institució museística egípcia dedicada íntegrament a l’antic Egipte, inaugurada oficialment el novembre del 2025 a Guiza.
Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects Irlanda és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí Destaca el gran atri on s’exposen estàtues monumentals, com la de Ramsès II que fou la primera peça installada en el museu el 2018, i alberga colleccions íntegres, entre les quals les del tresor de Tutankhamon, que anteriorment es podia veure al Museu Egipci del Caire Incorpora tecnologia avançada de realitat virtual en tot l’espai expositiu El 5 de gener de 2002 es posà la primera…
Pensilvanià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer superior; és situat damunt el Mississipià i sota el Permià.
decret de Divisió Territorial de Catalunya
Dret administratiu
Disposicions de la Generalitat de Catalunya del 27 d’agost i del 23 de desembre de 1936 per les quals fou posada en vigor una nova estructura politicoadministrativa de la Catalunya de l’Estatut d’Autonomia.
La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques 38 en total, entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833 El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada…
Purgatori de Sant Patrici
Llegenda que recull una de les visions medievals més difoses, d’origen irlandès.
Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…
,
Bruce
Família escocesa descendent de Robert de Bruce (mort vers el 1094), cavaller normand que passà a Anglaterra amb Guillem I.
El segon Robert de Bruce mort el 1141 s’establí a Escòcia 1124 El sisè Robert de Bruce mort el 1295 fou besnebot dels reis Malcolm IV i Guillem I El seu fill, Robert de Bruce mort el 1304, obtingué el comtat de Carrick, i el fill d’aquest, Robert de Bruce mort el 1329, tornà a fer valer les pretensions del seu avi al tron i esdevingué rei el 1306 El seu germà, Edward de Bruce , morí el 1318 lluitant per obtenir el títol de rei d’Irlanda