Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
Borja

Armes dels Borja
Genealogia
Història
Literatura catalana
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva, que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes El…
,
marquesat de Llombai
Història
Títol concedit sobre la vila de Llombai, el 1530, a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia
Fundació Antoni Tàpies

Façana de la Fundació Antoni Tàpies
Oh-Barcelona.com (CC BY 2.0)
Art
Fundació creada pel pintor Antoni Tàpies el 1984 per a l’estudi de l’art contemporani.
El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…
La Jove Catalunya
Política
Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.
Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari…
,
Patañjali
Nom amb què és conegut l’autor al qual hom atribueix dues obres cabdals del pensament indi: el Yoga sūtras (‘Aforismes del ioga’) i el Mahābhāsya (‘Gran comentari’).
El primer, format per quatre volums, és una descripció dels diversos estadis de la pràctica del ioga El segon és una defensa de l’obra del gramàtic Panini en resposta als seus detractors Almenys pel que fa al Yoga Sūtras , hom creu que el nom és un pseudònim collectiu, per tal com sembla que fou escrita entre el segle II a C i el segle V dC
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…
Set
La tradició sacerdotal el fa pare d’Enós i dels patriarques antediluvians fins a Noè , els quals, però, segons la tradició jahvista són descendents de Caín
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement un religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del segle XVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Rector de Vallfogona, com també d’Antoni Maçaners, de Francesc Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes
Història
Manuscrit del segle XVII recopilat per Baptista Mirambell que fou incorporat al segle XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs.