Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
Costumes de Catalunya
Dret català
Col·lecció de costums de caràcter feudal integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.
Abasta un conjunt de 14 capítols i semblen adaptats al s XIII, amb els elements procedents almenys del s XII, ajustant vells costums feudals catalans dins els motlles del dret feudal comú
Costumari català
Folklore
Conjunt d’estudis sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any (hivern, primavera, estiu i tardor), comentats i publicats per Joan Amades, en cinc volums (Barcelona 1950-56).
Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català
Costumari català
Dret català
Recopilació de costums jurídics del Principat de Catalunya, publicats per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya.
El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès 1919, i el segon, a Costums sobre termenals 1921
toros de Costitx
Toro de Costitx
Prehistòria
Conjunt de dos bous adults i una vedella jove, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, al terme de Costitx (Mallorca), juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.
Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec
Costes del Rosselló
Vinyes a l’Esquerda
Craig Drollett (CC BY-SA 2.0)
Enologia
Denominació d’origen controlada d’una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l’Estat francès des del 1977.
El Costes del Rosselló comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya del Nord el Costes del Rosselló Vilatges prové de diferents pobles situats al nord de la Tet el Costes del Rosselló Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en part dels de Montner, Planeses i Estagell el Costes del Rosselló Vilatges Caramany és elaborat a Caramany Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estretament controlats
el Cossi
Designació popular donada, a Castelló de la Plana al s XIX, a la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
Committee on Space Research
Astronàutica
Organisme dependent del Consell Internacional d’Unions Científiques, fou fundat el 1958 per a la cooperació internacional en la investigació espacial i per ajudar en l’elaboració d’acords internacionals que la facilitin.
els Cosmati
Nom donat als marbristes romans que, des del començament del sXII fins a l’acabament del XIII, decoraren les esglésies de Roma i del Laci.
Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma