Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Cècrops
Mitologia
Llegendari primer rei de l’Àtica.
Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans
CEAM
Sigla de Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic
, associació privada, constituïda a Barcelona el 1951, que comprèn més de 500 empreses metal·lúrgiques de la regió catalana.
El seu objecte és l’estudi dels problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metallúrgica Ha publicat diversos estudis, i edita la revista CEAM , que tracta temes d’economia industrial
marquesat de Cea de Sardenya
Història
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon.
CC
Política
Sigla que, amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans, identificà un moviment parapolític nacionalista i catòlic sorgit a Catalunya en 1954-55.
Emparat per les organitzacions eclesials més inspirades al país, com ara l’escoltisme, les Congregacions Marianes o Montserrat, s’inspirava ideològicament en Raimon Galí i era dirigit per Frederic Roda 1955-57 i Xavier Muñoz i Pujol 1957-62, es dedicà sobretot a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol , organitzà 1959-60 la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc Després de la separació del grup de J Pujol, CC esdevingué 1962 Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es…
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
Caxón de Sastre Cathalán
Setmanari
Setmanari publicat durant el 1761, simultàniament a Barcelona i a Figueres.
Imitava els “Caxón de Sastre” madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l’actualitat
ducat de Caxias
Història
Títol concedit el 1870 al general brasiler Luiz Alves de Lima e Silva
.
Cavaro
Pintura
Família de pintors sards, dels s. XV i XVI, nucli de l’anomenada escola de Stampace.
El més antic dels seus membres, Antoni Cavaro , documentat el 1455, podria ésser identificat amb el Mestre d’Olzai Llorenç Cavaro , potser fill seu, és autor, entre altres obres, del retaule de l’església de Sant Miquel a Gonnostramatza, signat i datat en català el 1501 El més destacat de la dinastia és el seu probable fill Pere Cavaro , pare de Miquel Cavaro mort el 1584 aquest darrer estigué a Nàpols abans del 1546 i viatjà per Itàlia, cosa que el féu més proper que Pere a les formes italianes retaule en una capella de la catedral de Càller taula de la Mare de Déu de la Cadernera , a l’…
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Botànica
Grafia del nom d’Antoni Antoni Josep Cabanilles i Palop
, perpetuada pel nom del gènere Cavanillesia
i per l’abreviatura Cav.,
emprada en la denominació de les plantes que descriví.
Cavanillesia
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1928 per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1937) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques en llatí o en llengües neollatines, extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques Deixà de publicar-se el 1938