Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Zoí
Associació religiosa fundada a Atenes, el 1907, per E.Mathópulos.
Formada majoritàriament per laics, amb un reglament d’inspiració monàstica, es consagrà, ja des de l’inici, a un treball d’apostolat i de formació catequística, i ha promogut sempre una renovació litúrgica molt important dins l’Església de Grècia Edita, a més de llibres, diverses publicacions periòdiques, entre les quals es destaca el setmanari Ζωή Fruit d’una escissió, en sorgí el grup parallel Sotir Σωτήρ, que edita també una publicació homònima
Jocs Mediterranis
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Jocs_Mediterranis.jpg)
Cartell dels primers Jocs Mediterranis
(CC0)
Esport general
Esdeveniment esportiu internacional i multidisciplinari celebrat cada quatre anys, en què competeixen esportistes d’estats que circumden la Mediterrània.
Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se celebraren els…
Acames
Mitologia
Heroi de la guerra de Troia.
Fill de Teseu i de Fedra Hom diu que fundà la colònia d’arcadis establerta a Pafos al s XIV aC El cap d’Arnaútēs, a Xipre, portava abans el seu nom La tribu acamàntida d’Atenes pretenia descendir d’aquest heroi
ducat de Noto
Història
Títol de la casa reial de les Dues Sicílies.
Fou concedit pel rei Frederic II al seu fill el duc Guillem II d'Atenes mort el 1338, i, entre altres titulars, cal destacar l’infant Pere d'Aragó , fill de Ferran I Des del 1817 fou el títol dels primogènits dels ducs de Calàbria
Cècrops
Mitologia
Llegendari primer rei de l’Àtica.
Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans
epístola a Diognet
Discurs apologètic (s II), escrit en grec.
Presenta una ànima pagana que reflexiona sobre la religió cristiana D’autor i destinatari desconeguts, hom li ha atribuït caràcter apostòlic en creure-la escrita a Atenes per un deixeble dels apòstols Hom l’ha identificada amb l' Apologia que el bisbe Quadrat presentà a l’emperador Adrià N'hi ha una versió catalana
Contarini
Llinatge patrici venecià, d’origen mercantil (sXI), que donà vuit duxs a la república, eminents diplomàtics, literats i eclesiàstics.
Fou d’una gran importància la Biblioteca Contarini , llegada per la família 1595 a la Biblioteca Marciana de Venècia Pertangueren al llinatge Bartolomeo Contarini , duc d’Atenes pel matrimoni que contragué amb la seva amant Chiara Giorgi, regent d’aquell ducat pel seu fill Francesco, els ambaixadors Alvise Contarini i Simeone Contarini , i el cardenal Gaspare Contarini
Nèmesi
Mitologia
En la religió i en la mitologia gregues, personificació de la justícia distributiva, que puneix tot el que, excedint la justa mesura (ὕβρις), torba l’ordre de l’univers.
Venerada com a veritable dea, filla de l’Oceà, o de l’Èreb, i de la Nit i mare d’Helena i d’Erecteu, el centre del seu culte era Ramnunt, a l’Àtica, on hi havia la seva representació més famosa, obra d’Agoràcrit de Paros En honor d’ella a Atenes se celebraven les festes Nemèsies
despotat de l’Epir
Història
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).
Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí
Nausica
Filla d’Alcínous, rei dels feacis, i d’Arete, protagonista d’un dels episodis més famosos de l’Odissea (llibre IV).
Recull i ajuda Ulisses, que ha arribat, nàufrag, a l’illa i l’hostatja al palau del pare Al moment de la partença de l’heroi mostra un tímid i ingenu amor Mític personatge, ha inspirat l’art i la literatura de tots els temps Polignot la pintà en un quadre conservat a la pinacoteca dels Propileus d’Atenes i apareix en diversos vasos i ceràmiques