Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Courtrai, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions…
Archivio Vaticano
Conjunt de la documentació de la Santa Seu relativa a tota l’Església catòlica.
Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració fiscal, obligacions,…
converses de París
Història
Conjunt de reunions celebrades a París (maig del 1968 - gener del 1973), entre una delegació nord-americana i una de nord-vietnamita, per negociar la fi de la guerra del Vietnam.
Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de…
Freie Demokratische Partei
Política
Partit polític alemany creat el 1948.
D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’, aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys SPD i CDU , amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 amb la CDU i 1969-82 amb l’SPD Aquests anys tingueren una forta…
Banco di San Giorgio
Entitat governamental creada el 1407 i encarregada de reunir, administrar i procurar l’amortització del deute públic de la República de Gènova, consolidat des del segle XIII en nombroses compere
, o associacions de creditors.
Aquestes compere foren absorbides entre el 1407 i mitjan segle XV per la Casa di San Giorgio, anomenada també Ufficio i, posteriorment, Banco di San Giorgio Absorbí pràcticament totes les rendes de l’estat monopoli de la sal, dret de les duanes i del port, tant a la metròpolis com a les colònies, etc Fou governada per vuit procuradors i protectors i per un consell de cent membres, elegits entre els creditors i els accionistes Accessòriament la Casa exercí la banca durant dos períodes del 1408 al 1444 i del 1586 fins a l’extinció, el 1815 Fou una banca de gir i de dipòsit i no atorgà…
Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret processal
Organisme judicial de la Generalitat de Catalunya creat el 2 de març de 1934.
La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…
Murav’ev
Història
Família russa originària de Moscòvia que s’establí a la regió de Novgorod el 1488.
Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el territori de l’…
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
Banc Comercial Transatlàntic
Entitat bancària fundada el 1904 a Barcelona sota la denominació de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank.
El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, tant a l’Estat espanyol, com a l’Amèrica Llatina Acabada la Segona Guerra Mundial, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que el 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans el nom de la raó social fou canviat per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes Els alts càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes El 1956 absorbí el Banc Comercial de Terrassa i el 1994 procedí al canvi de nom, amb la denominació actual de…